El Govern basc i EH signen un pacte de legislatura apostant pel fi de la violència.
Des d'ESQUERRA NACIONALISTA VALENCIANA saludem en optimisme este pacte entre les forces nacionalistes que configuren l'espectre polític basc. No per que aixó supose la probable consecució de la pau, que també; sino, especialment, per lo que suposa d'unió dels partits nacionalistes en la tasca de governar el seu pais, des d'una optica pròpia.
I el mirem en enveja des d'una nació que no és capaç, ni tan sols, de dur a les Corts Valencianes un grup parlamentari nacionalista.
Obviament, els partits estatals han soltat tota clase d'improperis contra esta decisió, predient les pijors desgracies a la societat basca i, fins i tot, acusant poc menys que de fascistes als partits signants. Pareix que en la seua forma d'entendre la política no més són demócrates aquells que els voten ad ells. El pacte entre uns partits que, en conjunt tenen la majoria absoluta de la cambra no és, segons ells, un exerci de democràcia.

Per a que no els maten els serbis, els deixem morir de fam.
Milers de kosovars han tingut que fugir de les seues cases per la pressió dels serbis, que els expulsen del pais sense cap documentacio. Aixó sí, no més dones, ancians i chiquets, dels homens res se sap. Més enllá de la frontera, no hi havia cap infraestructura preparada per a rebre-los. Els paisos que s'uniren per intervindre en la seua defensa, els deixaren poc més que a la seua sort o, el que es pijor, a la voluntat de les tropes de Milosevic. Ara, estàn enviant ajuda. ¿Ajuda?, havia de ser una obligació l'acollir-les a l'eixida i proveir-les del necessari. Damunt s'està demanant a la població particular la seua colaboració. ¿Se li preguntà primer per a intervindre i cóm havia de fer-se?. L'OTAN se ha cobert de glòria i, cada vegada més, urgíx una intervenció terrestre.

La Constitució en perill.
Felipe González afirmà en rotunditat l'atre dia que el recolçament dels nacionalistes al govern espanyol i les constants demandes de major autogovern que es fan des de distintes autonomies, posen en perill l'estabilitat política del pais i la constitució. No creem que siga precisament ell el més indicat per a criticat a ningú per posar en perill la constitució, quan el seu Director General de la Guardia Civil està en pressó per lladre; el seu Ministre d'Interior i el seu Secretari d'Estat per a la Seguretat ho estàn per segrest i tortures; el Governador del Banc d'Espanya per fraud; etc. Per atra banda, ojala tinga raó i, d'una vegada, es modifique la constitució i, fins que pugam abastir el poder polític ple, tingam atra que reconega els drets nacionals del nostre poble.

Hemeroteca