Tornar a la Portada
ALBERT MARÍN
Secretari General
Quan ya han passat varies semanes de les eleccions, i la
sessió d'investidura ha tingut lloc, proclamant de nou a Zaplana com a President dels
valencians, cal fer un anàlisi, necessariament crític des del nostre punt de vista, dels resultats globals.
Començant pels de casa, els d'ENV, que podeu vore en un atra part d'este mateix website, són, dins l'absoluta modèstia dels seus números, d'una forta pujada: un 25% a nivell nacional. La radicalisació del nostre missage té molt a vore en este creiximent. Els nacionalistes valencians hem de deixar-nos de miges tintes i definir clarament el nostre marc nacional i el nostre projecte de nació. Cosa que ni UV, que no ha qüestionat mai l'actual marc estatal; ni el BNV, que es meneja indefinit entre l'actual estat i una confederació dels paisos que compartisen, segons ells, una mateixa identitat cultural; han sabut fer. En estes condicions, el ya de per sí escás vot nacionalista valencià anda absolutament despistat i dispers i els nacionalistes espanyols van frotant-se les mans.
Dels resultats trets pels demés partits, el primer que se me ve al cap es que, encara que desgraciadament fora previsible, ¡quin desastre!.
El PP, enarbolant hipòcritament l'ensenya de la "valenciania" (ni tan sols del "valencianisme"), i a l'abric de l'aparent bonança econòmica que tenim, ha arrasat, i te les mans lliures per aplicar la política cultural i social profundament espanyolista que du en la seua essència; i econòmicament continuar ab la política ultraliberal que repartix la riqueça entre els de baix (les migues) i els de dalt (la millor part).
El PSOE, ab l'eslogan de "progressites", ha resistit fagocitant el seu voltant. Pareix increible que recordant les polítiques aplicades pels seus governs, tant a nivell social com laboral i econòmic, i els infinits escàndols de corrupció econòmica i política que han tingut, continuen sent els abanderats dels treballadors, pero així és. A nivell nacional, ni tan sols les lluites internes entre Romero i Císcar han pogut en ells, i continuen sent l'únic possible recanvi, al menys a mig plaç, al PP. Lamentable situació si pensem que, a hores d'ara uno no té molt clar quina de les dos opcions representa més al nacionalisme espanyol, a tenor de les declaracions fetes en estes eleccions per líders com Nicolas Redondo Terraros, Rodriguez Ibarra, Felipe González, etc.
Lo d'EU no té nom. És l'únic partit que no ha governat mai i, elecció darrere elecció, es va desgastant. El seu missage no arriba als potencials electors, que el veuen massa "intelectual", i a poc que es despisten, per al 2003 no arribarán al 5% i es quedarán fora de les Corts, passant a un parlament que ni en les pijors de les pesadilles haviem ensomiat alguns: bipartidisme absolut PP-PSOE.
¿I els partits cassolans?. Els seus resultats han sigut els millors possibles ... ¡per al PP!. Al quedarse els dos tant a prop del tall mínim, han propiciat la seua aplastant majoria. Pero les seues situacions son radicalment distintes.
UV no ha sabut distanciar el seu projecte del del PP, i la compartició del govern durant els quatre últims anys i les fugues continuades de càrrecs seus, no ha ajudat precisament a fer-ho. Vist des de dins, pareix obvi que el projecte d'UV no és el del PP, pero el seu electorat és massa intercanviable. El "todo valencianista es amigo" practicat per UV durant molts anys, li ha dut ad esta situació en la que, davant una campanya agresiva del PP, molt del seu electorat, i, fins i tot, de la seua militància, ha canviat de bàndol.
Els del BNV estàn eufòrics pel seu gran ascens electoral però, a la fi, també s'han quedat fora i els seus resultats són, al meu parer, enganyosos. Dels vots aconseguits, casi un 25% no són d'ells, sino dels Verds, als que serà difícil retíndre'ls per a les properes eleccions del 2003. A més, el fort finançament extern del que han disposat en éstes, gràcies a la coincidència ab les europees, no es tornarà a repetir, per la qual cosa, pense que els resultats actuals són els màxims que podem esperar que obtinguen, al menys en un pròxim futur, i la seua entrada a les Corts la veig prou llunytana.
Com a resum, el del principi: un desastre, i a continuar esperant un futur de llibertat nacional que cada vegada, en conter d'acostar-se, pareix allunyar-se més.