Tornar a la Portada
Per lo que ha trascendit, la ponència volia concedir l'ampar per la vulneració del principi de legalitat, ja que considerava, com ja havien apuntat algunes atres persones expertes en legislació, que la conducta no era constitutiva de delicte de col·laboració ab banda armada; és a dir, que este comportament no es correspon ab la definició que d'este delicte es fa en el Codi Penal, tant en el vigent, com en l'anterior. Anem a vore per què.
L'articul 576 de l'actual Codi Penal, enumera com a actes de col·laboració els mateixos que l'antic articul 174 bis a), (que és el que es va aplicar en este cas a la Taula d'HB, perquè se suposava que els beneficiava més que l'actual, ja que contempla la possiblitat de redenció de pena per treball, etc..., cosa que l'actual no fa). Estos actes són: vigilància de persones, construcció de dipòsits, ocultació de terroristes... i afegix «... i qualsevol atra forma equivalent de cooperació, ajuda o mitjanceria, econòmica o d'un atre gènere». És a dir, els actes que no tinguen eixa equivalent gravetat no son actes de col·laboració.
Considereu que intentar emetre el video en qüestió és equivalent a la vigilància de persones, construcció de dipòsits o a l'ocultació de terroristes? Jo no trobe l'equivalència, com tampoc qui va arxivar les dil·ligències per inexistència de delicte en el cas de l'emissió del mateix video en un acte públic per part d'un col·lectiu que no tenia res a vore ab ETA. Però en este cas s'aplicà el 174 bis a) del Codi Penal antic, que diu «qualsevol atra forma de cooperació» sense especificar, i s'interpretà forçadament per a poder condemnar els acusats; fent un tractament penal diferent per ser "ells" qui són.
Tornant a la recomanació de la ponència de concedir l'ampar, encara que hauria sigut correcte, també podia provocar un empat o posar de manifest una gran divissió dins del Constitucional, a més de crear un enfrontament directe ab el Suprem, al qual era d'esperar que, sobretot en esta ocassió, no li vinguera massa bé que l'esmenara la plana.
Així s'arriba a una solució que no és tècnicament correcta, on el TC es pronuncia sobre lo que no deu; no li correspon, segons ell mateix ha establit en sentències anteriors, entrar a considerar la proporcionalitat de les penes, ni molt menys declarar inconstitucional una norma per entendre que la pena establida és desproporcionada a la gravetat del delicte. El jui de proporcionalitat li correspon exclusivament al legislador.
Pero a més, si esta solució no es la sentida majoritàriament pels magistrats, sinó un "arreglo", al marge de la convicció jurídica, per tal d'evitar confrontació o malestar, i per donar una image de major unitat davant un tema tan delicat, s'ha conseguit l'efecte contrari: la image que s'oferix és lamentable, perquè així queda com que alguns tenien clar que no hi havia delicte, i han tingut que dir que sí hi havia, però que la pena era desproporcionada, i que la que ja havien complit els condemnats era suficient.
No és igual no cometre un delicte, que cometre un delicte menys greu que un atre. No pot haver justificació per a admetre una interpretació tan forçada de l'antic Codi Penal per tal de donar cabuda al cas i considerar que hi havia delicte de col·laboració ab banda armada... "ma non troppo". Esta interpretació es pot considerar contrària al principi de legalitat i, per tant, a la pròpia Constitució, del compliment de la qual ha de vetl·lar el propi TC.
Però a banda les justificacions jurídiques fetes a posteriori, creguem que hi havia atres més importants motius pels quals mai s'hauria d'haver dut a terme la detenció.
En un Estat de Dret com el que, diuen, tenim, encarcelar la direcció d'un partit polític pel missatge difós dins els espais de propaganda electoral és un fet que no es manté en peu. Alguns dirán que qui el va emetre era ETA, i no HB. Fals, l'espai era d'HB i el missatge era d'ells. La potestat del partit per a encarregar fer-ho a qui decidiren no es pot qüestionar.
A més, la contradicció que hi havia era obvia: ¿podia la direcció d'HB estar en la càrcel per difondre un missatge electoral afín a la seua ideologia, sense estar ilegalisat el partit?. Pareix que segons el Suprem sí que podia, encara que ara el TC ab una escusa algo febla, ha dit que no.
Ara, no es tracta només de que l'Estat Espanyol es replantege la legislació penal en matèria antiterrorista, dins dels límits que marquen la Declaració Universal dels Drets Humans i demés tractats i acords internacionals relatius al tema que ell mateix ha ratificat, i la seua pròpia Constitució, que tan intocable consideren; sino la seua actitud general en temes com la llibertat d'expressió que, com ha quedat palés en este cas, és prou contradictòria.
A més, l'oficialitat vol vendre-nos ara esta
excarcelació com una prova de que la justícia espanyola funciona. Increible. Que l'ultim
escaló de la justícia esmene la plana a tot el procés inferior és, segons ells, una
garantia de seguretat jurídica, i no una prova de que tot el procés anterior
estava podrit. Sembla que hauriem d'alegrar-nos de que siga possible
que ens tinguen presoners durant anys sense motiu perque, a la fi, la
llum de la justícia lluirà, com sempre ho fa, a Espanya. Lo dit:
Increible.