Tornar a la Portada
Atra vegada, puntual en el començament
de la tardor, arriba el 9 d’octubre, el nostre Dia Nacional. I, com tots els anys, el que hauria
de ser una data de lluita i d’aparador davant el món de la nostra
situació de poble sotmés, tornarà a ser utilitzat
pel poder establit per a major loa del status quo actual (himne espanyol
inclós), revestint-lo d’unes celebracions que poc tenen a vore en
la situació dels valencians des del punt de vista de la sobirania
nacional que mereixem.
Però si esta situació és habitual, el d’enguany arriba en unes circustàncies certament nefastes per a que qualsevol intent de reivindicació nacional que s’intente fer, trobe en els mitjos de comunicació i en el mateix poble, el més mínim recolçament.
L’ofensiva d’ETA, que sembla haver perdut els papers des de la fi de la treva, i la situació a la que està duent a Euskadi, ha propiciat la contraofensiva espanyolista que ha conseguit criminalitzar tot alló que sone a nacionalisme en tota la resta de l’estat. La colaboració del PP en el PSOE per a dur a terme l’acosso i enderroc del seu cosí germà ideològic, el PNV, i el seguidisme del PSOE respecte la política antiterrorista (més bé antinacionalista) del PP, deixen ben be a les clares les prioritats d’estos dos partits quan han de triar entre un model de societat (dreta-esquerra) o un model de estat-nació.
En la nostra nació, la confusió que està sorgint per tot arreu entre nacionalisme i terrorisme, es fa, per motius que a mi se m’escapen, particularment forta. Per atra banda, la existència d’ofertes antagóniques respecte la nació que defenen de les distintes opcions polítiques que es diuen nacionalistes (Nació Valenciana, Nació Catalana, Federació de Paisos Catalans, ...), no ajuden res a que la consciència nacional valenciana cresca. Les declaracions del lider d’EU, un partit federal espanyol, demanant la modificació de la constitució per permetre la creació dels paisos catalans, no ha fet més que reafermar l’espanyolitat de molts que, encara que podrien defendre una major independència del territori valencià, mai donaran un pas per propiciar la separació de l’estat per por a que els acaben fent catalans. En amics com tu, Ribó, no necessitem enemics.
Vist el panorama, este 9 d’octubre serà, una vegada més, un dia de dol, més que un dia de festa, per als que encara pensem que València és una Nació que te dret a reclamar alló que li pertany, la creació de l’Estat Valencià.
Que disfruteu, al menys del dia de festa laboral que ens “regalen”.