LA GUERRA DE L'AIGUA

     I és que, un be tan absolutament vital com l’aigua fa que la sola idea de la seua manca pose a tots els pels de punta. Ad uns perque veuen com any darrere any la sequera continua i els seus camps es sequen, i als atres perque veuen com l’aigua, que hui se’n va a la mar, pot ser lis siga demà necessària i no volen donar-la. Pero, posant un poc els peus a terra, intentem analitzar des del punt de vista valencià, el problema de l’aigua, i la solució que li dona la proposta de PHN.

     Per començar, les cifres. El Pla preveu un transvasament des de l’Ebre de 1000 Hm3 a l’any, dels quals 300 anirien a les nostres terres: 80 a les comarques del nord, i 220 a les del sud, on el dèficit hídric anual es cifra en 650 Hm3. L’inversió prevista estarà entre els 250.000 i 650.000 milions de pessetes.

     Al marge de la bondat o no de la proposta, una cosa és clara, les comarques del sud i del nord de la nostra comunitat són altament deficitàries en aigua, i el continuaran sent després, i la seua supervivència dependix en gran mida de la rapideça en la qual s’aborde la seua solució. Portem tota una vida esperant-la i, fins ara, no més s’ha sabut posar parches que a dures penes han servit per a mantindre la situació com estava. Ara, que hi ha una proposta de Pla damunt la taula, tot lo mon pareix tindre la vareta màgica per la resolució del problema, pero en els últims anys ningú ha fet res per fer-la servir. Negar-se en redò a la possibilitat d’un transvasament, sense aportar cap alternativa, com han fet alguns grups, és condemnar a moltes poblacions, en un termini més o meny curt, a la ruina econòmica, social i natural. S’argüix que la conca del Xuquer perd 118 Hm3 a l’any per fugues en la xarxa de suministrament urbà; que el sistema de reg per inundació és molt ineficaç; però en estos anys, qui ha proposat algún pla per modernitzar les xarxes urbanes, o per incentivar el pas a sistemes de reg més eficaces?. Obviament, el Pla haurà de contemplar estes deficències i corregir-les, pero sols en aixó no es resol un problema que és urgent i que necessita de solucions ya.

     Passant a la proposta, i sense coneixer d’ella més que alló publicat en premsa, caldria fer-li algunes observacions, que, al menys a mi m’han passat pel cap. En primer lloc, supose que el Pla contindrà, com hem apuntat abans, mesures per conseguir un millor aprofitament d’un be tan escàs com l’aigua; obligant a les companyies concesionàries dels servicis a millorar les xarxes de suministrament urbà; incentivant i, inclús, obligant a la modernització dels sistemes de reg; incorporant la cultura de l’estalvi a tots els nivells, fomentant la depuració i reutilització de l’aigua, etc.

     En segon lloc, espere que el recurs dels transvasaments no siga la gran panacea en la que es base la solució final. L’intercanvi d’aigües entre conques ha de ser una mesura extraordinària, per a situacions d’urgència i no una eixida fàcil. El desenroll i inclús la supervivència d’un poble, encara que siga el nostre, no pot basar-se en l’explotació indefinida dels recursos d’atre, limitant així el seu pròpi desenroll. Opcions com la desalinització de l’aigua de la mar, abundant en les nostres terres, hauran d’incorporar-se necessariament a les propostes de solució a llarg termini.

     I, per últim, parlem del cost; tant d’aquell que es referix a l’obra, com del preu que tindrà el producte final, és a dir, l’aigua. Respecte al primer, les estimacions fetes públiques tenen un gran marge, però rondarà el mig bilió de pessetes, és a dir, del mateix orde que el cost de la línia d’alta velocitat València – Madrid, que pot semblar desorbitat, però que per als cabals previstos no en resulta tant, com després vorem. Respecte al segón, quasi no ha hagut informació. Entre lo poc aparegut, el diari “La Opinión de Murcia” s’atrevia a afirmar que el cost de l’aigua transvasada no passaria de 35 pts per metre cúbic, i el diari “Hoy de Cáceres” cifrava en 5 pts per metre cúbic l’impost que el gravaria, i que aniria destinat a inversions migambientals en les comunitats donants. Però, independentment d'estes cifres, un càlcul senzill ens pot donar un orde de magnitut: una inversió inicial de 500.000 milions de pessetes, amortitzable en 30 anys al preu actual dels diners (4% aproximadament), suposa un cost anual de 29.000 milions de pessetes, que per a 1000 Hm3 resulta a 29 pessetes per metre cúbic. Si ad este cost li sumem l’impost i les despeses del manteniment de l’instalació, no crec que siga fàcil que el preu final baixe de les 50 pessetes per metre cúbic.

     No vull, però, acavar sense fer una reflexió sobre la “batalla” interterritorial que s’ha plantejat, especialment incomprensible en un territori com l’espanyol, que te tan gran execent hídric, encara que estiga tan mal repartit. Els valencians estem ya avesats a tindre que pagar per quasi tot el que tenim, i les poques vegades que es queixem de les poques inversions estatals en les nostres terres o de l’alt percentage del pressupost de l’estat que aportem, sempre ix a reluir la “solidaritat” interterritorial. En canvi, quan som nosatres els que necessitem d’un recurs vital per generar una riqueça, part de la qual revertix a l’estat, tot son racaneries i ningú no s’enrecorda de la “solidaritat”. Sincerament pense que si l’estructura de l’estat fora un atra, i les autonomies tingueren major competència sobre els seus recursos, tant naturals com fiscals, estos problemes es resoldrien d’atra manera.

     En fi, com diem, el debat està servit, i com a resum de la nostra opinió, pensem que en la situació actual el transvasament és essencial; que no pot ser l’unica mesura a adoptar, ni la solució definitiva; i que en este Pla, o en atres capítuls, s’ha d’escometre d’una vegada per totes, les inversions que asseguren definitivament l’abastiment del liquit element a les nostres terres.

Tornar a la Portada