Tornar a la Portada
anomenat Alberto Fujimori, a qui tots li deien “El Chino”, perquè era d’origen
japonés. (Com voreu, tot molt lògic.)
En eixe país es convocaren uns comicis, que van ser molt polèmics, als quals el senyor “Chino” es va presentar en segona volta en solitari, sense la participació del seu rival, Alejandro Toledo, (a qui tots li deien “El Cholo”, perquè era d’origen indígena), ni la vigilància dels observadors internacionals, i va ser proclamat president electe per al període 2000-2005 (El jurat electoral no va tindre en compte la decisió del senyor “Cholo” de no participar en la segona volta, perquè no va renunciar a la seua candidatura i només s’abstingué de participar). Açò va fer que en eixe país del continent americà es produïra una crisi d’eixes de tres parells de nassos, perquè la cosa no havia estat molt regular, que diguem, i la gent estava una miqueta farta del senyor “Chino”, que el tenien ja més vist que la plaça del mercat, i no estava per la faena d’anar-se’n a casa.
Alguns sectors de la població demanaren a l’església catòlica que actuara de mitjancera per a la resolució del conflicte. Esta va ser la resposta de l’arquebisbe de Lima i primat de l'Església Catòlica peruana, Juan Luis Cipriani, a qui li direm “Monsignore”: La Iglesia no está para apagar incendios. La Iglesia sólo tiene una opción espiritual. La Conferencia Episcopal peruana no se ha reunido para evaluar la situación política tras la segunda vuelta de los comicios presidenciales. Al voltant d'una probable mediació de l'església en la situació política, Cipriani es limità a senyalar que todos deseamos que la polarización dé paso a un mayor diálogo y a la aceptación de las diferencias. Eso está en manos de los involucrados directamente y no de nosotros.
Una mostra d’església compromesa amb el seu poble.
Però no acabà ací la cosa. Com tots sabem, el passat mes d’agost, en una espectacular conferència de premsa, el president i dictador peruà, el senyor “Chino”, secundat pel seu assessor principal i cap dels servicis secrets, Vladimiro Montesinos, (a qui li anem a dir el senyor “Trepa”, per raons evidents), va anunciar la desarticulació d’una banda de traficants d’armes que va vendre fusells de Jordània a les guerrilles colombianes.
La reacció estrangera va ser totalment adversa al senyor “Chino”. El govern colombià va qüestionar la seua versió i va exigir transparència en les investigacions. Per la seua part, Jordània insistia en que es tractava d’una venda legal. I els Estats Units (a qui diuen “Oncle Sam”) també li retrucaren, afirmant el subsecretari d’Estat nordamericà, Peter Romero, (que suposem serà “el cosí Peter”) que un general de l’exèrcit peruà havia participat en el tràfic d’armes.
Entretant, la premsa peruana descobrix que la mafia de traficants d’armes era accionista d’una empresa que havia signat 11 contractes amb el Palau de Govern i era proveïdora privilegiada de l’Exèrcit (que vé a ser com ser proveïdor de la Reial Casa, però amb menys glamour i més rendible). Casualment, la seua llicència havia sigut renovada en l’any 2000, després d’una “investigació profunda” dels servicis d’intel·ligència (és un dir) militar.
Per acabar-lo d’arreglar, es publiquen denúncies d’enriquiment il·lícit del comandant general de l’Exèrcit, general José Villanueva Ruesta, (a qui li podriem dir “General Failure”) que es van unir a signes d’enriquiment il·lícit del ministre de l’Interior, César Saucedo (a qui anem a dir el senyor “Mangui”). El propi senyor “Trepa” havia proporcionat esta informació per a promoure a dos generals de major confiança, entre ells al seu cunyat.
Després vingué el famós vídeo, que va ser com una galtada per als milions de peruans que viuen en la més absoluta misèria. Les imàgens mostraven al número dos del govern, el senyor “Trepa” (Vladimiro Montesinos), lliurant 15.000 dólares (casi tres milions de pessetes, que tenint en compte el nivell de vida de Perú, son “una pastera”) al parlamentari de l’oposició Alberto Kuori (a qui li anem a dir “el senyor Jeta”) per a que es “transfugara” a les files del partit de Govern.
El senyor “Trepa” intenta una fugida. Anuncia que s’ha sotmés a la Fiscalia de la Nació, a la titular de la qual, Blanca Nélida Colán (a qui podem dir senyora “Col·locacia”), controla totalment, fins el punt que quan un narcotraficant va dir que havia subornat el senyor “Trepa”, l’assessor la va fer eixir en televisió per a defendre´l abans que començara el procés.
El senyor “Jeta”, el congresista presuntament subornat, va dir que en realitat els diners que va rebre eren un prèstec, sense interessos, del seu amic, el senyor “Trepa”, per a la compra d’un camió (I és que, qui té un amic, en té un tresor!). A més, va intentar desqualificar Fernando Olivera (a qui anem a dir el senyor “Spielberg”), el líder opositor que va divulgar el vídeo, acusant-lo de “foll”. (Es difícil saber a qui va ofendre més: si al senyor “Spielberg”, per dir-li foll, o als seus paisans, per tractar-los d’imbècils.)
A açò se sumaren les amenaces de mort al senyor “Spielberg” i tots els implicats en la difusió del vídeo, i les amenaces de colp d’estat, cosa que va originar pronunciaments d’empresaris, de polítics, de la comunitat internacional, l’anunci dels partit de l’oposició de la seua retirada del Congrés, i la demanda de la OEA (Organització d’Estats Americans) de la separació del càrrec del senyor “Trepa”, que actualment es troba en un atre país molt bonic del continent americà, que es diu Panamà, i del qual no pensa tornar pròximament perquè allí sempre fa molt bon oratge i, amb la que cau en Perú... qualsevol.
Caigut en desgràcia el senyor “Chino”, acorralat i tacat pel descrèdit del senyor “Trepa”, que el va arrosegar en la seua caiguda, perduts ja tots els soports, tant interiors com exteriors... què fa l’arquebisbe de Lima? “Monsignore”, que en tantes ocasions li havia donat soport, i que tan escrupulosalment “neutral” s’havia mantingut al principi de la crisi, va demanar l’amputació del membre que està podrit. Això ens demostra que, encara que no té vocació de bomber, sí que la té de cirurgià (Es referirà a això la frase de: doctors en té l'església?). I també ens fa comprendre perquè hi ha alguns que arriben a arquebisbe, i uns atres que no passen mai de rector de poble.
I bé, amiguets i amiguetes, així va acabar el senyor “Chino”; renunciant al càrrec i convocant noves eleccions en les quals, segons ell va assegurar, no tornarà a presentar-se.
Ja haveu vist, xiquets i xiquetes, què els passa als senyors que fan com el senyor “Chino” i es junten amb males companyies. I encara que el conte no s’ha acabat, no podem deixar de recomanar-vos, com en els còmics de Superman, que no intenteu fer igual en la vostra casa.