LA MACRO REGIÓ EUROPEA DEL SENYOR CAMPS

L’idea de Maragall és del tot coherent per a qualsevol català i ha tengut varies disputes dins del catalanisme polític. Si era una aposta electoral, si és per a guanyar vots a uns atres partits, etc. Idees pròpies de partits centralistes que volen tindre poder en nacionalitats històriques i que ací coneixem de ben prop. I no fariem molt de cas de no ser perque esta vegada ens toca de ple.

Però a banda de les declaracions de Maragall, obviament les declaracions que realment ens interesen als valencians son les que el nostre president de la Generalitat, el senyor Camps, diga, puix son estes i no unes atres les que afecten realment i de ple als valencians.

Segons el president Camps, en declaracions que es poden llegir en Panorama-Actual, la nostra nació és una macro-regió europea. Lo que vol dir que les “provincies” valencianes estarien preparades per a competir de forma directa en Europa. Per a que això fora cert la nostra nació, a banda d’estar reconeguda com a nació històrica hauria de tindre una serie de coses que la feren competent i que ara ni de llunt pot tindre, gràcies als partits centralistes com el PP o el PSOE.

Podriem parlar de que som una macro-regió quan no tingam res que ens imposibilite ser-ho. Una de les coses, per eixemple, és que deuriem de tindre unes insfraestructures com l’autovia Sagunt-Somport en totes les condicions beneficioses que això comporta.

Podriem parlar de que som una macro-regió quan tingam una autopista (A-7) que no tinguera peaje o un AVE entre la nació valenciana i Catalunya que ens poguera fer aplegar a França en total comoditat i no el Euromed actual.

Podriem parlar de que som una macro-regió quan el AVE Madrit-Valéncia fora una realitat i no una travessa oblidada sense construir, que realment respectara la nostra ecología i que no estiguera enfocat simple i únicament al turisme dels de la meseta per anar a les plajes d’Alacant i de Murcia.

Podriem parlar de que som una macro-regió quan tinguerem el pes suficient en Europa per a reivindicar dos dels nostres productes més exportats i a la vegada més febles en quant a la venda en atres països com son els cassos dels cítrics o de la cerámica.

Pero ara per ara no podem parlar de que sigam res més que una regió espanyola al servici de Madrit i que ara volen que estigam al servici de Barcelona. És dir que mai ningú dels que parla de macro-regions econòmiques es va a preocupar per a que Valéncia puga subsistir per ella mateixa. No seria convenient per a la sacra unitat territorial espanyola que ací naixquera una nova nacionalitat de pes com per a fer front a Madrit, Barcelona o la ciutat que siga puix els del PP prous problemes tenen en vascs i catalans.

De totes formes no és curiosament, el tema de la macro-regió el que ens ha sorpres, sino tota la parafernalia que hi ha darrere d’això i en la que segurament s’aprofitaran de les bones persones que habitem en la Nació Valenciana.

Lo que hi ha darrere son les paraules de Camps en les que defen a capa i espasa la constitució actual espanyola. Pero el que realment ens molesta no és que el PP en el senyor Camps al cap de tot diga això, el que ens molesta és que vullga aprofitar-se’n d’un dia tan valencià com el 9 d’Octubre d’enguany per a reivindicar la Constitució Espanyola, mentres ací encara tenim un estatut de segona categoría. Això, senyor Camps si que ens molesta. Ens molesta sobretot desprès de que Julio de España, del seu propi partit, s’haja burlat en la nostra cara dels dos millons de valencià-parlants que hi ha en esta nació i que obviament molts el van votar per a que ara estiga cobrant un sou de les nostres boljaques. Ens molesta que encara el 9 d’octubre tingam que escoltar la marcha real española al baixar la Real Senyera, tenint com tenim, els valencians, la nostra propia marcha real. Ens molesta que el 9 d’octubre s’haja convertit en una festa centralisada en la ciutat de Valéncia i que això produixca cada volta menys unió entre els valencians. Ens molesten estes i moltes atres coses, pero senyor Camps, si vosté vol reivindicar la constitució espanyola ho pot fer en el pont de la Constitució i deixar als valencians que reivindiquem eixe dia que volem un estatut com Deu mana.

Les constitucions, com tots els texts llegals es poden canviar. No hi ha cap que siga intocable i menys encara un text llegal que es feu en plena transició d’un règim a un atre. Si tan valents son els del PP per a modificar la llei de partits i calificar més de 200.000 vots de “terroristes”, imaginem que no tindran cap inconvenient en canviar el nostre estatut per un de primera classe i baixar la barrera d’entrada a les corts del 5% per a que totes les sensibilitats d’este païs tinguen cabuda. Obviament, no espereu que facen estos canvis, estem parlant del PP.

Tornar a la Portada