NOVA TEMPORADA DE TVV (?)

     La TVV ha iniciat la nova temporada televisiva, i ho fa, com no podia ser d’atra manera, en els mateixos paràmetres que les temporades anteriors. En efecte, temporada darrere temporada, la graella de la nostra (?) televisió s’ompli de programes com “El Faro d’Alejandria”, “La Cocina de Bárbara”, “Un Canguro muy Famoso” o “Dame un Beso”, presentats tots ells en castellà, per gent de fora de les nostres terres. I en el cim de tots ells, “Cifras i Letras”, que no tenint prou en fer-se en castellà, el seu objectiu es potenciar-ho, com si li fera falta a l'idioma de la meseta. Apenes es pot trobar ya cap programa fet per complet en valencià, llevat dels noticiers i els infantils. I aixó per no parlar del temps que fa que C9 no emitix una película doblada al nostre idioma, ni lo extrany que resulta ya vore un anunci que no estiga en castellà.

A sovint s’argumenta que aixó és el que vol el públic. Que l’audiència no sols no es queixa, sino que puja. Però l’argument és falaç i sofiste. La Radiotelevisió Valenciana no va naixer per guanyar audiència. No hauria de competir en TVE, A3 o T5. La seua funció és servir als valencians donant-nos allò que les atres mai poden oferir-nos, el reflexe de la nostra forma de ser, les nostres costums, les nostres festes, els nostres esports, la nostra història, i en la nostra llengua. I si almenys ens isquera de bades!; però no, any darrere any, C9 acaba en dèficit i els valencians tenim que posar diners per fer programes, com l'infumable "Tómbola" que res ens aporten.

Atre dels argument esgrimits per aquells que necessiten escuses per incomplir la finalitat de la TVV és acudir als drets dels ciutadants de les comarques castellanoparlants. També falaç, el valencià, com a idioma cooficial en tot el territori, hauria de ser comprés, al menys això, en totes les comarques, per la qual cosa, poc es pot argumentar en eixe sentit, havent com hi han atres 4 cadenes emitint íntegrament en castellà.

Vist des de fora, pareix incomprensible que en una comunitat autònoma bilingüe la televisió pública siga la que tenim. Sols entenent la mentalitat del PSOE primer i del PP ara, per als quals els valencians haurien de sentir-nos igualment identificats en unes albades que en unes sevillanes, es pot compendre la proliferació d’accents del sud que pululen per les nostres pantalles.

I Punt2?. Quina és la seua funció?. Teòricament la de complementar la programació en una visió més “localista”. En la pràctica, però, no servix més que per “maquillar” les cifres d’emissió global en valencià de la cadena, al fil de la frase aquella que diu que existixen mentires, grans mentires i estadístiques; perque es conta igual una película de l’any 30 emesa a les 2 de la matinada per Punt2, que un programa com "Tómbola", emitit a les 10 de la nit, i de gran audiència.

I si aixó ocorre en Televisió Valenciana, Ràdio9 porta el mateix camí. Inicialment la nostra ràdio era, eixa sí, íntegrament en valencià, però a poc a poc, les tertúlies, els anuncis, els comentaris, es van fent més en castellà, i no crec que passe molt de temps fins el moment en que el percentatge arribe a igualarse, si no a superarse. I dels temes que tracta, millor no parlar. Els problemes de la Nació Valenciana rarament mereixen més que la resenya en el noticier de torn, mentres que la situació en Euskadi, per eixemple, ompli, dia si i dia també, totes les tertulies, comentaris i entrevistes de la cadena, i sempre en el to antinacionalista característic de la versió “oficial”.

Per a que el valencià isca de les catacumbes on hui es troba no sols és necessari incorporar-lo al sistema educatiu i penjar uns quants lletrers en les conselleries. És precís que allò que interessa es puga trobar també en la nostra llengua. Mentres el teatre, el cine, els periòdics i revistes, la televisió, la ràdio,.... estiguen quasi exclusivament en castellà, el valencià es quedarà per als acudits dels bars i els amics. El missatge que els poders, públics i privats, estan donant a la societat és clar: allò “important” ha de fer-se en castellà; allò quotidià i, a la fi, “vulgar”, pot estar en valencià. Bonica forma de dignificar el nostre poble.

Tornar a la Portada