Tornar a la Portada
Emparat en una regla per la qual, segons pareix, els suposats crims contra la humanitat poden ser denunciats i processats en qualsevol part del món, Garzón ha arremés contra Bin Laden i 34 suposats membres més d’Al Qaeda, sense que al parèixer se’ls acuse de cap delicte a Espanya si no únicament de l’atemptat a les Torres Bessones. Entre ells figura l’empresari sirià Khair Alsaqqa, detingut a Castelló en 2002, a pesar de l’informe del fiscal de la causa, desestimant el seu processament.
No sóc expert en lleis, però no acabe d’entendre com es pot obrir un procés en un país per uns fets ocorreguts en altre país, on ja s’estan jutjant, si els encausats no han comés cap delicte en ell.
No dubtem que els responsables de l’atrocitat del 11 de setembre mereixen ser processats, jutjats, i, si resulten culpables, empresonats; però esta creuada del jutge Garzón en favor de les causes justes arreu del món i, sobre tot, de gran repercussió mediàtica, comença a fer olor a pota cremada.
Per que este processament encaixa
perfectament en la filosofia que regix hui moltes de les accions dels poders
públics, segons la qual “contra els terroristes (o als que qualifiquen de
tal) tot val i té bona premsa; i tot aquell que s’opose a l’orde establert és un
terrorista”. Així es justifiquen coses com que:
- Sharon llance míssils contra població civil de Palestina.
- Putin use armes químiques per alliberar un teatre segrestat, o que masacre el poble Txexé.
- Bush mantinga presoners en Guantánamo incomunicats i sense assistència lletrada de cap
tipus, o que inicie una guerra preventiva.
i està en la línia d’altres que s’han pres últimament, com són ara la ilegalització
d’Herri Batasuna, o el tancament dels mitjos de comunicació abertzales.
I per altra banda, si tots els crims contra a humanitat foren mesurats pel mateix raser per este jutge, per a quan vorem el processament dels personatges esmentats, o el de tants altres que se’ns queden al tinter?.
I quant està costant als espanyols estes extravagàncies de Garzón?. Per que supose que més d’un any de tràmits per processar a 35 persones no haurà eixit de bades. En un país on la justícia té els problemes de massificació i falta de mitjos que té Espanya, este despilfarro em pareix un luxe que no es podem permetre.
A la fi dona la sensació que l’acció d’este jutge, nominat per alguns com a candidat al premi Nobel de la Pau!!!, té més de circ mediàtic i de manteniment del status quo actual que d’un afany incontenible de justícia mundial.