Tornar a la Portada
“Lo que nos persigue no es el zarpazo irracional del terror en un mundo convulso, sino una violencia medida, la expresión perfectamente calculada de un tipo de fascismo político-ideológico que encuentra complicidades de fondo de doctrina en parte del nacionalismo vasco democrático del que se desgajó hace más de cuarenta años, para iniciar en 1968, hace 35 años, la vía del asesinato. El nacionalismo democrático del que se desgajó gobierna la región desde hace más de veinte años y le favorece el poder distorsionador del miedo que produce la estrategia del terror contra los no nacionalistas.”
“… el gobierno nacionalista de nuestra región ha apoyado moralmente a Batasuna y se ha mostrado contrario a su ilegalización. Con el dinero de nuestros impuestos el gobierno nacionalista de nuestra región financia cada año los viajes de los familiares de nuestros asesinos, a las cárceles donde cumplen condena. El gobierno nacionalista de nuestra región pactó con los terroristas durante el verano de 1998 nuestra exclusión institucional y social aceptando el delirante argumento de que "somos enemigos de la construcción de Euskal Herria", que es como denominan al estado que desean edificar desgarrando a nuestra sociedad por la mitad.”
El PP ya no te prou en la manipulació constant de tots els mitjos de comunicació per que l’odi al nacionalisme no espanyol envaïsca tota la societat, i ara gira el seu objectiu cap als menuts, cap aquells que encara no tenen criteri per separar informació de manipulació; per que no hi ha pitjor mentida que la mitja veritat.
L’hipòcrita justificació d’esta mesura es: donar a conèixer la situació en la qual es troben els drets humans i les condicions democràtiques de convivència en el País Basc i Navarra. I la qualifiquem així per que si fora realment este el motiu, també es repartirien en els coleges els informes de, per exemple, Amnistia Internacional, que el 31 de maig de 2002, al voltant del proyecte de llei de partits polítics afirmava:
“La nostra organització mostra la seua preocupació de que a través d’alguns articles del proyecte de llei, es pogueren emprendre processos d’ilegalització de partits polítics que propugnen el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica, la qual cosa seria contrària als articles 1,16,20,22 i 23.1 de la Constitució espanyola, així com als articles 9, 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, i als articles 18, 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966.”
i, el 26 de setembre de 2003:
“Amnistia Internacional insta a l’Estat Espanyol a que signe i ratifique la Convenció
Internacional sobre tots els treballadors i treballadores migrants i els membres
de les seues famílies. També li exhorta a que signe i ratifique, a més dels
Protocols 4 i 7, el Protocol 12 del Conveni Europeu per la Salvaguarda dels
Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de 4 de novembre de 2000.”
i sense anar més lluny este mateix mes de novembre de 2003:
“Amnistia Internacional expressa la seua enorme preocupació per lo que considera una
vulneració formal sense precedents en Espanya de drets humans dels menors
estrangers no acompanyats en situació irregular, que posa en risc a milers de
menors. Es tracta de la instrucció cursada per la Fiscalia General de l’Estat el
passat 23 d’octubre, que vulnera la Convenció dels Drets del Chiquet, i
incomplix les obligacions de l’Estat Espanyol de protegir i emparar a tots els
menors d’edat que es troben al seu territori. Dita instrucció ha sigut
qüestionada pel Defensor del Poble, i altres organitzacions no governamentals de
drets humans i de defensa de la infància han expressat igualment la seua
condemna, així com molt recentment el Fiscal Coordinador d’Estrangeria de
Màlaga, Juan Bermejo.”
I que este gest de forofo espanyolisme el faça Camps tampoc es casual. El fet de que sempre foren els mateixos, ya sabeu, Aznar, Rajoy, Oreja, Zaplana, i demés comparses del govern central els que feren enceses declaracions de defensa de la Constitució actual i de la Nació Espanyola pareix que ha acabat cansant a la ciutadania, i fent-la sentir que això era no més cosa del govern de Madrid. Així, s’ha hagut de tirar ma de nous actors per a la comèdia, i en este contexte, el baró perifèric més representatiu del PP servix de meravella, i ell, tot hi ha que dir-ho, encantat.
Perquè no ha sigut este el seu únic gest d’este tipus. Ya tingué en son dia que desmuntar l’esperpèntic homenatge a la Constitució que pretenia per al 9 d’octubre, data en la que lliurà el màxim guardó de la Generalitat a les víctimes d’ETA; i el 24 d’este mes de novembre es preguntava en la ràdio autonòmica: “com es possible que algú qüestione hui la Constitució, quan estem millor que mai?”.
Tot pareix indicar que allò que intenta es fer punts de cara a Madrid, per a seguir els passos del seu mentor i acabar en algun ministeri. A no ser que realment es crega allò que diu, la qual cosa seria per a preocupar-se de veres.