BNV I/O ERC

        El creuament d’acusacions entre el BNV i ERC que ha estat produint-se estes darreres setmanes en els fulls d’este diari, ha fet eixir a la llum una aclaridora imatge de la similitud existent entre les concepcions nacionals que defenen estes dos formacions.

     Tot va nàixer pel fet que ERC es presente ad estes eleccions generals en les circunscripcions valencianes, cosa que s’ha considerat una “traïció” pel BNV, tot i que els seus caps de llista Mira i Torrent donaren suport públic a la formació catalana en les eleccions autonómiques de l’any passat. I és que el fet de que el BNV es senta “ofés” per la presentació d’ERC, perque li pot “furtar” vots, resulta simptomàtic.

    En primer lloc, què feien els hui caps de llista pel BNV, donant suport electoral a un partit com ERC que defensa que el territori valencià forma part de la Nació Catalana?. O més encara, com un partit que es definix “com un partit sobiranista, una força política que pren com a objectiu bàsic l´exercici de la plena sobirania nacional del poble valencià mitjançant el reconeixement del dret a l´autodeterminació” (Levante-EMV, 16/02/00), els posa de caps de llista?. Quina Nació defensaran si ixen elegits?.

    I, per atra banda, si el BNV tinguera clar quin es el seu marc nacional, no li faria por que es presentara ERC, perquè els seus votants mai podrien ser els mateixos. Tot açò, per tant, no ha fet més que mostrar que la posició “nacionalista valenciana” del BNV no és més que una postura estratègica, per quant el “nacionalisme català” (més o menys diluït) no té prou de vots a València i tenen d'arrapar d’on siga, inclús, com dia el candidat d’ERC en este mateix diari el dia 19/02 “abraçant ara la causa d’una nació valenciana, usurpant el terme als blavers més de soca-rel”. Ya ho dien des del diari avui el 18/01 comentant el congrés del BNV: “Les alternatives més pures -les fusterianes- han resultat, per moltes raons sociològiques, incapaces d'articular un discurs que pogués anar desplaçant l'espanyolisme”, i avisava “Fins que passi l'emergència, és clar”, després, supose, s’haurà de tornar al redil.

    Així les coses, Esquerra Nacionalista Valenciana torna a quedar-se, clarament, com l’única opció nacionalista valenciana; l’única que reclama la independència i l’annexió a Europa com Estat membre. Els nostres votants mai poden dubtar, a l’hora de depositar el vot, si fer-ho a ENV o a ERC, com tampoc a PP, o Falange. Esquerra Nacionalista Valenciana es presenta ad estes eleccions en un missatge nacionaliste i d’esquerres clar, i el compromís de canviar la societat en cas de guanyar-les. L’estratègia d’adaptar el missatge cap aquell que els votants volen sentir, sols el fan les formacions que tenen, com a únic objectiu, aconseguir el poder, no el de canviar la societat.

Albert Marín i Sanchis