En infinitat d´ocasions he reflexionat sobre les circunstancies que
fan a les masses triar un determinat equip de futbol (o quansevol atre
deport), he observat moltes voltes que es tracta d´una qüestio
de sentiment i apego, d´afecte a l´equip de la teua ciutat
o regio del territori pel qual uno es troba vinculat; i es en este punt
on m´ha chocat la permisibilitat de certs sectors a l´hora
de triar al seu equip; de com no opten per un equip derrotiste i perdredor,
o en una indumentaria bonica o per la simpatia d´un jugador; si no
que es decanten per els majors equips de l'estat, per equips que constantement
abarquen mijos de comunicacio, publicitat, que solen ser els guanyadors
i campeons; aplegant a ningunear a l´equip de la seua terra o ciutat,
tal vegada perque no se troben seduïts o identificats en ella, o no colmen les seues ansietats pretensions triunfalistes.
Ramón Sánchez i Márquez
Per allo prenen com a seus eixos atres equips on la gent se fa destacar
en un protagonisme que en les seues relacions les es negat o perque els
triunfos d´éstos atemperen els fracasos de la seua persona
i fiquen marcadors de victoria a les derrotes de la seua vida.
Pero no contents en aixo apleguen inclus a prendre actituts burlesques
cap a l´equip de la seua ciutat jactan-se de les seues derrotes i
manifestant improperis de forma ensanyada cap a la seua regio assumint
en ocasiones rols d´atres territoris i aplegant a fer-los propis
de manera acusada.
Pero la qüestio entra en un estat catatónic quan juga la seleccio
espanyola, pareix una conciencia de claudicacio cap als seus interesos
que rememora aspectes d´un feroç "vasallaje", com si tinguerem
tots que recolzar la seua singladura, compartint les alegries i campeant
les derrotes.
I es aci on m´he preguntat el perque no tinc la lliure opcio de triar
com ells fan atra seleccio que me plene de set triunfalista, cosa que no
ha consagrat l´espanyola. No comprenc perque he de conformar-me i
resignar-me si tan sols es un deport i, no obstant, si algu es decantara
pels interessos d´atra nacio "llegítima" sería tractat
d´irracional, traidor o inclus de revolucionari violent. ¿No
es alguna cosa loable i permes triar un equip dins del territori espanyol
encara que siga fora de la teua regio? ¿acas no entra dins dels
postulats del bon patriota?. ¿Ser espanyol es lo legítim,
lo legal, lo imposat per una voluntat divina, alguna cosa que se troba
plasmada en una constitucio que pareix tan deificada com manaments sagrats,
i que ocasiona pavor i por la seua modificacio?.
La qüestio queda finalisada con la conciencia personal de l´idea
de lo que per a u suposa una nacio, uns sentimients arraigats i l´amor
a una patria.
No vaig a manifestar que me produixca complacencia les derrotes d´
Espanya, perque no es així, simplement me produixen indiferencia,
deixadea o intranscendencia total. Soles me moc pels impulsos i vibracions
de l´equip de lo que considere la meua nacio, a on fan mal les derrotes
i vibrem en les alegries, i no per allo deixe de ser un traidor o renegat,
quan en moltes ocasions ells si ho han segut de lo que consideren una "simple" regio.