Tornar a la Portada
Els moros, (que són moros perquè són pobres, ja que, quan tenen diners, els diuen àrabs i no molesten a ningú,) són utilisats pels patrons com a mà d’obra barata; arriben fugint de la fam, de la falta d’oportunitats, i com que a més són il·legals, s’han de conformar ab el preu que vulguen pagar-los.
Els treballadors del camp de la localitat, (oblidant que, fins no fa molt de temps, els pares dels seus pares eren qui treballaven sense contracte ni papers, pel que el “señorito” del “cortijo” els volia pagar) com que cobrarien el salari just i tindrien els seus drets, es queden sense faena i, en lloc de reaccionar contra l’autèntic culpable de la situació, que és el patró explotador, culpabilisen els forasters. Al cap i a la fi, encara hi ha classes; sempre és més tranquilisador pensar que es té algú per davall, no ser l’últim en l’escala. Als nous “señoritos”, com als antics, els convé esta creença. És bo que hi hagen pàries. Si els habitants de El Ejido pensaren que els immigrants són els seus iguals, hi hauria el perill que s’uniren uns i atres per a rebel·lar-se contra ells, i ... en són molts més! I tenen més força! No; açò no ha d’ocòrrer mai. Que pensen que la culpa de tot és dels immigrants, i que descarreguen contra ells les seues ires, en lloc de canalisar-les positivament, per a que, d’una vegada per totes, a alguns se’ls acabe “el chollo”. Els fills i els néts dels que van ser pàries, contra els nous pàries. “El mort contra el degollat.” Quina ironia!
Esta situació crea bosses de marginalitat. I la marginalitat i la misèria aboquen a la delinquència. A això cal unir l’abandó per part de les autoritats. Així, només calen un parell d’incidents d’una certa gravetat perquè salte l’espurna i es desencadene la violència.
Responsabilitat col·lectiva. Ací tots entren en el mateix sac. I no li val a Mohamed tindre els seus papers en regla, ni viure i treballar en el poble des de fa vint anys, ni que els seus fills vagen a l’escola o a l’institut junt als atres xiquets del poble. Tampoc no li val a Hassan tindre la mateixa nacionalitat que aquells que li boten foc a la seua tenda de comestibles. A ningú dels dos no li val haver sigut bons veïns, haver sigut sempre honrats, i no haver donat mai un problema: Són moros i, per tant, són culpables.
I el govern de l’Estat s’espellifa les vestidures (estem en precampanya). Però, de pas, ho deixa caure: “Açò ha passat perquè la nova llei d’estrangeria té la mànega massa ampla”. A vore si, en miqueta de sort, troben ací l’excusa per a tirar marxa arrere en una llei que els pesa, i que en el seu dia no pogueren retallar perquè se’ls veia massa “el plumero”.
Ara també sembla que en algun poble de la Nació Valenciana han sorgit problemes contra els immigrants andalusos. Està vist que tot es pega, llevat de la bellesa!
Però, lo més al·lucinant és la protesta del govern del Marroc pel tracte donat als seus paisans. “Diu el mort al degollat...” És que el seu país els ha tractat fins ara molt millor? Segurament creuen l’estret en “pateres”, jugant-se la vida, per fer deport! Sent com és el Marroc un dels països del món on menys es respecten els drets humans!
Els hauria de caure la cara de vergonya a tots, si la conegueren!